DIDA
Dos mares e tingut
en la vida
una em va donar la vida
i tan sols varem compartir un dia.
L'altra va ser com trobar una sort entre fracasos,
eixa sort era ma mare dida
i que es va fer càrrec de mi.
Jo havia perdut a ma mare,
ella també havia perdut al seu fill.
La mare dida és qui en va alletar,
qui va poder insuflar vida a aquell cos tan debilitat
qui va patir com si fora jo realment el seu fill.
Mare de llet
mare d'infinites bondats
mare de mil maneres de dir,
mare de patir i d'agrair.
Quin afecte imposta'n
i quina mostra d'humanitat
afronta'n les desgracies amb valentia.
Em vas alimentar, em vas vestir,
em vas abraçar dia a dia
em vas fer fadrí,
em vas donar família
i em vas adoptar com a fill.
El temps passa
el cos falla,
la vida s'allarga
i el teu esperit lluitador
lluitava com sempre güas fet
amb pròpia fermesa t'aferraves
amb l'intent d'anclarte al marejol de la vida.
Fins que un dia es trenca difinitivament l'amarra,
i subtilment ten vas anar del meu costat
allà, allà on l'anima es nega a faltar
i tan sols varem compartir un dia.
L'altra va ser com trobar una sort entre fracasos,
eixa sort era ma mare dida
i que es va fer càrrec de mi.
Jo havia perdut a ma mare,
ella també havia perdut al seu fill.
La mare dida és qui en va alletar,
qui va poder insuflar vida a aquell cos tan debilitat
qui va patir com si fora jo realment el seu fill.
Mare de llet
mare d'infinites bondats
mare de mil maneres de dir,
mare de patir i d'agrair.
Quin afecte imposta'n
i quina mostra d'humanitat
afronta'n les desgracies amb valentia.
Em vas alimentar, em vas vestir,
em vas abraçar dia a dia
em vas fer fadrí,
em vas donar família
i em vas adoptar com a fill.
El temps passa
el cos falla,
la vida s'allarga
i el teu esperit lluitador
lluitava com sempre güas fet
amb pròpia fermesa t'aferraves
amb l'intent d'anclarte al marejol de la vida.
Fins que un dia es trenca difinitivament l'amarra,
i subtilment ten vas anar del meu costat
allà, allà on l'anima es nega a faltar
i busca trobar per fi gloria i per fi
pau
gloria més enllà,
al sostre il·luminat
per damunt de la vida terrenal.
En silenci vas partir
sense soroll, discretament,
gloria més enllà,
al sostre il·luminat
per damunt de la vida terrenal.
En silenci vas partir
sense soroll, discretament,
quan falla la vida, quan el cos
mor.
Moments tritos
Moments tritos
moments inconcebits
que m'impregnen d'amargor
El meu interior és resent del mal
i s'afrenta acusa'n el vuit deixat,
l'ànima se'm dessagna
per la absència no concebida.
Un àngel segur..., que eres al cel
a eixe cel de llum perpetua
mèrits has fet per sero.
Sent sovint com la teua presencia
vetlla per mi.
Mentre espere, esperaré amb calma
fins que es complisca aquella cita divina
de reunir-nos de nou un dia.
En eixa foscor de trànsit
en faràs de guia,
guianme per no perdrem en eixa immensitat eterna
a la què tu ja perteneixes.
M'esforçaré per guanyar'me el cel
eu fare per tú...
per tu, per no perdre't mai més.
Llavors serà per sempre junts,
allà on pugueu estar, trataré d'aplegar.
I res ni ningú,
ens podrà separar,
ni de tu mare dida
ni de la meua mare carnal
que espere poder conèixer,
i abrazarnos per fi un dia.
Res s'atura en la vida i tot arribara al seu dia....
El meu interior és resent del mal
i s'afrenta acusa'n el vuit deixat,
l'ànima se'm dessagna
per la absència no concebida.
Un àngel segur..., que eres al cel
a eixe cel de llum perpetua
mèrits has fet per sero.
Sent sovint com la teua presencia
vetlla per mi.
Mentre espere, esperaré amb calma
fins que es complisca aquella cita divina
de reunir-nos de nou un dia.
En eixa foscor de trànsit
en faràs de guia,
guianme per no perdrem en eixa immensitat eterna
a la què tu ja perteneixes.
M'esforçaré per guanyar'me el cel
eu fare per tú...
per tu, per no perdre't mai més.
Llavors serà per sempre junts,
allà on pugueu estar, trataré d'aplegar.
I res ni ningú,
ens podrà separar,
ni de tu mare dida
ni de la meua mare carnal
que espere poder conèixer,
i abrazarnos per fi un dia.
Res s'atura en la vida i tot arribara al seu dia....
REQUIEM IN MEMORIAM: MARE I MARE
DIDA.
Autor del poema: JUAN E. PRADES BEL, 2016. Recitat en persona en la sala del cine Metropol, el día 8 de març Internacional de la Dona.
DIDA (significat): Dona que donava el pit i tenia conter i cuidava de nascuts expòsits a canvi d'una quantitat de diners o especies en calitat de pagament per el servei aportat.
Autor del poema: JUAN E. PRADES BEL, 2016. Recitat en persona en la sala del cine Metropol, el día 8 de març Internacional de la Dona.
DIDA (significat): Dona que donava el pit i tenia conter i cuidava de nascuts expòsits a canvi d'una quantitat de diners o especies en calitat de pagament per el servei aportat.
