Translate

lunes, 19 de septiembre de 2016

PATRIMONIO INMATERIAL DE LA HUMANIDAD
La Convención de 2003 de la UNESCO (Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura) para la salvaguarda del Patrimonio Inmaterial, define los bienes culturales que lo integran como el crisol de nuestra diversidad cultural y su conservación, una garantía de creatividad permanente. La Convención afirma que el Patrimonio Cultural Inmaterial se manifiesta en particular en los ámbitos siguientes:
  • Tradiciones y expresiones orales, incluido el idioma como vehículo del patrimonio cultural inmaterial;
  • Artes del espectáculo (como la música tradicional, la danza y el teatro);
  • Usos sociales, rituales y actos festivos;
  • Conocimientos y usos relacionados con la naturaleza y el universo.
  • Técnicas artesanales tradicionales.

lunes, 4 de julio de 2016

REFLEXIONES EN VOZ ALTA PARA LA CIUDADANÍA

 (Llengua: Valencià): REFLEXIONS EN VEU ALTA PER A LA CIUTADANIA, LA CONVIVÈNCIA I ELS FUTURS REPTES DE LA HUMANITAT:
Per JUAN E. PRADES  BEL
En la història de la humanitat, han existit diferents formes de concebir la idea del perfeccionament de la societat i els principis per la recerca de les persones per obtenir el fdruit d'una hipotètica felicitat i benestar, i els humans contemporanis ho expressem tractant de cercar canvis qualitatius en les nostres vides. Un procés evolutiú individual mentres dura la vida, que sol circular majorment actuan i evolucionan per dos vies, la social i la personal, d'una banda per la via de la cerca social de les relacions amb els altres i amb la resta societat en general, i d'altra banda per una via més íntima, amb la perspectiva individual d'un creixement espiritual i del benestar personal i familiar. El pas de vida de les religions i dels pensaments des de la antigüetat de les cultures clásiques hasta els nostres dies han significat per a la història humana, diferents nivells d'evolució, de prioritats i de formes distintes d'interpretar la realitat social, les relacions entre els homes, la política i la seua concepció del transcendent en la seua vida. En la societat d'avui de la segona dècada del segle XXI, caracteritzada per diferents crisis estructurals, econòmiques, polítiques, ideològiques, étniques i humanes, es manifesta directament o indirectament una pèrdua de valors trascendentals, que han estimulat en la societat moderna, el pessimisme, la decadència de valors, l'atracció per l'efímer, el consumisme i la possessió material, l'individualisme, l'hedonisme i l'absència de sentiments de solidaritat i fraternitat i la inmersió en una decadencia creixen. La societat actual ens mostra que l'interès de l'individu apunta a un gaudiment material immediat, com a camí de la satisfacció espiritual i experimenta unes relacions socials basades en la vanitat, en l'arrogància, en l'abundància i en la prepotència del poder, precipitant a l'home modern cap a una constant deshumanització que se concreta en un increment de la violencia i l'agresivitat entre societats i particulars, i que devem de tractar d'evitar i de contenir eixos procesos  agresuis, fent reflexións molt profundes del que es  bo i del que és roïn, i amb enraonaments d'empatia i ejemples tratar de reconduir cap a la llum clara la deriva humana que amb fermesa camina cap l'odi i la conflictivitat gratuita entre la societat, i cap a un extermini de valors, i que comporta la decadència com a espècie i un horitzó negre. Cadascú hauria d'actuar en consciència i amb intel·ligència per a intentar millorar cada dia el seu entorn més inmediat i millorar les relacions humanes des de els nivell més bàsic, i cuidar la manera de comportar-se i de respectar a tota la resta d'essers, per a millorar-nos a nosaltres mateixos, en un procés d'evolució permanent i positiva per a millorar la societat i el lloc, en que cadascú vivim en el nostre mon.

 (Lengua: Español): REFLEXIONES EN VOZ ALTA PARA LA CIUDADANÍA, LA CONVIVENCIA Y LOS FUTUROS RETOS DE LA HUMANIDAD:
JUAN E. PRADES BEL
En la historia de la humanidad, han existido diferentes formas de concebir las ideas del perfeccionamiento de la sociedad y la busca de la hipotética felicidad y el bienestar, y los humanos contemporáneos lo expresamos tratando de buscar cambios cualitativos en nuestras vidas, en  unos procesos de evolución natural en la vida, y que suelen circular mayormente por dos vías o vertientes, la social y la personal, por un lado desde la búsqueda social de las relaciones con los demás y la búsqueda de un equilibrio de convivencia con el resto de la sociedad en general, y la otra vía es la del crecimiento en una faceta más íntimista e interior, con la perspectiva de un crecimiento espiritual y la búsqueda del bienestar personal y familiar. A lo largo de las diferentes corrientes espirituales,
filosóficas y de pensamiento mas relevantes habidas en la evolución de la humanidad desde las culturas clásicas hasta nuestros dias (helenismo, el budismo, el cristianismo, el islamismo, el renacimiento, la denominada modernidad y el trashumanismo) han significado o aportado para la historia humana, diferentes niveles y formas de interpretar la realidad social, las políticas y las relaciones entre los humanos, y su concepción de lo que es y era trascendente en su vida individual y grupal. En la sociedad actual de hoy de la segunda década del siglo XXI, está viendose caracterizada por diferentes crisis estructurales, económicas, políticas, ideológicas y humanas, manifiestandose directamente o indirectamente en la pérdida de una de las aspiraciones históricas entre los humanos como es y ha sido la búsqueda de la felicidad y la manera de realizarse. Por el contrario, el conjunto de los diversos tipos de crisis quizá causados por una extraordinaria velocidad de la evolución y cambios de la sociedad del bienestar, por la rapidez en que se ha tenido que ir asimilando la progresión y la evolución cientifica, económica y social en el mundo, han estimulado y provocado en muchos individuos de la sociedad moderna, el pesimismo por los cambios negativos que lleva asociados, como puede ser la decadencia de valores, la atracción por lo efímero, el consumismo convulsivo, la posesión material como único fin hacia la satisfacción, el excesivo individualismo, la baja moralidad, el hedonismo y la ausencia de sentimientos de solidaridad, fraternidad y ética que han comportado el caminar a ciegas hacia una decadencia progresiva y creciente. La sociedad actual nos muestra que el interés de una mayoria creciente de individuos  apuntan en general a un disfrute material inmediato, como único camino superficial alternativo a la satisfacción espiritual, idealista i altruista, unos actos que suelen comportar unas relaciones sociales basadas en gran medida en la vanidad, en la arrogancia, en la ostentación de la abundancia y en la prepotencia del que se siente con poderes sobre los demás, precipitando al hombre moderno hacia una progresiva deshumanización que se biene concretando constantemente en un gran incremento de la violencia y la agresivitat mundial entre grupos humanos, razas, étnias y sociedades, y que debemos de tratar de atajar, de evitar y contener colectiva y individualmente con acciones de conciencia y reflexiones interiormente muy profundas sobre lo que es bueno o malo, para reconducir y acercar hacia una la luz más clara la deriva humana que con firmeza anda paso a paso hacia el incremento del odio entre semejantes, hacia el intento de exterminio de lo que no es afin, y hacia una progresiva decadencia como especie. Cada uno de nosotros tendríamos que actuar en conciencia y con inteligencia para intentar mejorar cada día con actos nuestro entorno más inmediato y las relaciones entre semejantes desde los niveles más básicos, y cuidar la manera de comportarse, de expresarse y de respetar a todo el resto, para mejorarnos paulativamente a nosotros mismos en un proceso de evolución permanente y positiva para intentar mejorar nuestra sociedad y los lugares en que cada cual vivimos o nos sintamos vinculados

viernes, 26 de febrero de 2016

RÈQUIEM: MARE I MARE DIDA

 DIDA 
Dos mares e tingut en la vida
 una em va donar la vida
i tan sols varem compartir un dia.
L'altra va ser com trobar una sort entre fracasos,
eixa sort era ma mare dida

i que es va fer càrrec de mi.
Jo havia perdut a ma mare,
ella també havia perdut al seu fill.
La mare dida és qui en va alletar,
qui va poder insuflar vida a aquell cos tan debilitat
qui va patir com si fora jo realment el seu fill.
Mare de llet
mare d'infinites bondats
mare de mil maneres de dir,
mare de patir i d'agrair.
Quin afecte imposta'n
i quina mostra d'humanitat
afronta'n les desgracies amb valentia.
Em vas alimentar, em vas vestir,
em vas abraçar dia a dia
em vas fer fadrí,
em vas donar família
i em vas adoptar com a fill.
El temps passa
el cos falla,
la vida s'allarga
i el teu esperit lluitador
lluitava com sempre güas fet
amb pròpia fermesa t'aferraves
amb l'intent d'anclarte al marejol de la vida.
Fins que un dia es trenca difinitivament l'amarra,
i subtilment ten vas anar del meu costat
allà, allà on l'anima es nega a faltar
i busca trobar per fi gloria i per fi pau
gloria més enllà,
al sostre il·luminat
per damunt de la vida terrenal.
En silenci vas partir
sense soroll, discretament,
quan falla la vida, quan el cos mor.
Moments tritos
moments inconcebits
que m'impregnen d'amargor
El meu interior és resent del mal
i s'afrenta acusa'n el vuit deixat,
l'ànima se'm dessagna
per la absència no concebida.
Un àngel segur..., que eres al cel 

a eixe cel de llum perpetua
mèrits has fet per sero.
Sent sovint com la teua presencia
vetlla per mi.
Mentre espere, esperaré amb calma
fins que es complisca aquella cita divina
de reunir-nos de nou un dia.
En eixa foscor de trànsit
en faràs de guia,
guianme per no perdrem en eixa immensitat eterna
a la què tu ja perteneixes.
M'esforçaré per guanyar'me el cel
eu fare per tú...
per tu, per no perdre't mai més.
Llavors serà per sempre junts,
allà on pugueu estar, trataré d'aplegar.
I res ni ningú,
ens podrà separar,
ni de tu mare dida
ni de la meua mare carnal
que espere poder conèixer,
i abrazarnos per fi un dia.
Res s'atura en la vida i tot arribara al seu dia....
REQUIEM IN MEMORIAM: MARE I MARE DIDA.
Autor del poema: JUAN E. PRADES BEL, 2016. Recitat en persona en la sala del cine Metropol, el día 8 de març Internacional de la Dona.
DIDA (significat): Dona que donava el pit i tenia conter i cuidava de nascuts expòsits a canvi d'una quantitat de diners o especies en calitat de pagament per el servei aportat.